Image by PublicDomainArchive
Va succeir el juliol de 2009. 150 persones d’un banc de Texas van necessitar tractament mèdic després que un company d’oficina ruixés un perfum en el treball. Els bombers van dir que el drama va començar quan dues persones es van queixar de vertígens després que un company ruixés alguna cosa. A la poca estona es va anunciar que tots els presents que acusessin aquests símptomes, que abandonessin l’edifici. Immediatament, es va estendre la histèria i tots van començar a sentir que patien aquests símptomes. Els experts van explicar que no era un problema real, sinó una por contagiosa que genera, per autosuggestió, símptomes del que es tem.
És curiós amb quina facilitat el nostre cervell enganya al cos fins al punt de poder confondre als metges. De vegades ens convencem de mentides que arriben a convertir-se en símptomes veritables. Per exemple, ens creiem que no hi ha possibilitat de vèncer un o altre vici o debilitat i vivim en pusil·lànime actitud de derrota, fent realment impossible una cosa perfectament possible. Podem fins i tot arribar a creure que Déu no s’interessa per nosaltres, que està lluny, i així establim una distància infranquejable. Però hem de saber que no és així, que Ell és a prop i vol que visquem una relació genuïna i real amb Ell, rebent per fe els beneficis del seu sacrifici en la creu per nosaltres. Fins la setmana vinent, Déu ens beneeixi !
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada