Imatge de SnapwireSnaps
Avui m’he creuat amb una petita flor porpra que creixia solitària en un prat, la qual, citant la meravellosa frase del poeta Thomas Gray, “malgastava la seva dolçor en l’aire del desert”. Estic segur que ningú l’havia vist abans i que potser ningú la torni a veure. Vaig pensar: Per què tanta bellesa en aquest lloc?.
La naturalesa exhibeix diàriament, la veritat, la bondat i la bellesa d’Aquell que la va crear. Cada dia, ens declara de forma nova i renovada la glòria de Déu.
L’escriptor C.S.Lewis descriu una caminada pel bosc durant un càlid dia d’estiu. Acaba de preguntar al seu amic com conrear un cor agraït a Déu. El seu company d’excursió es va dirigir a un rierol proper, es va mullar la cara i les mans, i va preguntar: “Per què no començar amb això?”. Lewis va dir que allà va aprendre un gran principi: “Comença on siguis”.
Una petita cascada, el vent en les fulles, un petit rossinyol, una diminut flor. Què tal si comencem a donar gràcies per aquestes coses?
“Déu és la bellesa darrere de tot el que és bell”. David Roper
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada