A la costa Atlàntica de França hi ha una illa anomenada Noirmoutier que està unida al Continent per una carretera d’uns 5 km. de llargada i que pot ser utilitzada durant unes quatre hores diàries, mentre hi ha marea baixa. A la vorada de la carretera hi han uns rètols que informen dels corresponents horaris.
En Jaume i els seus pares feien una excursió a aquesta illa. El temps passava amb molta rapidesa. De sobte, el pare digué: És hora de marxar; altres excursionistes van prendre la mateixa decisió. Encara que no es veia que la marea alta s’apropés, en Jaume sabia que el seu pare feia cas de les advertències donades en els rètols.
Quan van arribar al continent s’adonaren que l’aigua estava pujant. En aquest moment un cotxe iniciava el seu retorn. El vehicle va fer un recorregut d’aproximadament la meitat del trajecte quan una onada va submergir-lo i la marea seguia pujant. Els passatgers van tenir d’abandonar el cotxe i córrer fins una de les torres de refugi edificades a la vorada de la carretera. Una llanxa es va disposar a recollir-los; el vehicle seria remolcat a la pròxima marea baixa.
En Jaume li pregunta al seu pare:- Potser aquesta gent no saben llegir? –Sí, però no van creure el que estava escrit i van pensar que era per l’altre gent-, va ser la resposta del pare.
Les instruccions que trobem a la Bíblia, la Paraula de Déu, han estat escrites per el nostre bé; el nostre Creador ens coneix a fons, ens estima i sap què és el millor per a nosaltres; fem-ne cas i obeïm-les.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada