Imatge de Pexels
En una enquesta realitzada pel Washington Post sobre els centres d’interès de les persones i les seves prioritats, es va experimentar el següent: Se li va demanar a Joshua Bell, un famós violinista, que toqués en una estació de metro a Washington. Dos dies abans havia donat un concert al teatre de Boston, el qual va estar replet, amb preus propers als cents dòlars l’entrada.
En un fred matí de gener del 2007, va tocar durant més de quaranta minuts en una estació de metro a una hora punta. Només set persones es van aturar realment a escoltar un moment. Una vintena, sense aturar-se, li van donar diners. Una sola, entre més de mil, el van reconèixer.
Una de les conclusions que podem treure d’aquesta experiència podria ser: si no tenim un instant per aturar-nos, reconèixer i escoltar a un dels millors músics del món, quantes altres coses ens perdem?.
Cada dia milers de persones passen al costat de Déu sense veure’l ni escoltar-lo, com si no existís. Ell està molt a prop nostre, a punt per revelar-se en la nostra vida quotidiana. No fem com aquests transeünts massa absorbits pels seus assumptes, sinó que prenguem-nos el temps per aturar-nos i conèixer la mesura del seu amor cap a nosaltres i del do que ens va fer en Jesucrist.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada