Image by Madalin Calita
Durant una època de crisi econòmica i notícies depriments, dos alumnes de la Universitat Perdue de Indiana, Estats Units, van decidir aixecar l’esperit de la gent del campus amb paraules encoratjadores. Tots els dimecres a la tarda, durant dues hores, Cameron Brawn i Brett Wescott es paraven al costat d’una concorreguda vorera, amb un cartell gran que deia: “Elogis gratuïts”, i expressaven coses agradables a tots els que passaven. “M’agrada el teu abric vermell” “Quines botes tan boniques que portes” “Quin somriure tan agradable que tens”. “T’has pentinat de meravella”. Alguns estudiants, deien que, tots els dimecres passaven expressament per on hi havia els “nois dels elogis” només per sentir comentaris amables. Impactava veure a aquests dos joves que miraven a la gent per tal d’elogiar, en comptes de buscar algun error o de criticar.
En lloc de ser com aquella persona que es concentra en les coses dolentes o negatives, les paraules de la qual són “com un foc abrusador”(Proverbis 16:27), podem adoptar un enfocament diferent: “El cor del savi fa prudent la seva boca, i afegeix gràcia als seus llavis. Les seves paraules amables són com una bresca de mel: dolcesa per a l’ànima i refrigeri per al ossos” (Proverbis 16: 23-24).
Les paraules agradables poden ser gratis, però eleven l’ànima de manera gran. Per què no animes avui a algú i al mateix temps et dones a tu un bon dia? Un elogi amable cau suau, però pesa molt.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada