Imatge by StockSnap
Una de les pàgines més belles dels JJ.OO. de Seül la va escriure el corredor A.Boutaib, guanyador dels 10.000 m. Quan estava acabant la cursa, i ell marxava en primera posició molt destacat i amb moltes possibilitats de batre el rècord del món, va deixar gairebé de córrer, mirant cap enrere on venia Salvatore Antibo lluitant per arribar en segona posició.
Quan van arribar a la meta, Boutaib-1er i Antibo 2n, es van abraçar en presència de milions de persones. Els dos eren grans amics i entrenaven junts. Boutaib va considerar molt més important veure arribar segon el seu amic...que batre ell mateix el rècord del món.
Diverses vegades ens hem referit a l’amistat. Poques coses són tan importants en la vida com els bons amics. Déu mateix va ser qui va crear l’amistat: tot i que Ell era perfecte, i no necessitava res, va crear l’ésser humà per poder brindar-li la seva amistat! La història de la humanitat no és més que la història de Déu brindant el seu amor a cada persona de l’univers, tot i que nosaltres ho hem rebutjar milers de vegades.
Hi ha un exemple d’amistat que reuneix totes les qualitats i a més en grau suprem: JESÚS. Ell ens estima i ens comprèn tal com som; mai ens abandona i desitja guanyar la nostra amistat per tota l’eternitat. Ell ens va deixar exemple perquè aprenguem a tractar als nostres amics i amigues.
“Ni tan sols un rècord del món val tant com una amistat. No ho oblidem!”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada