Image by Dan/Kelli Oakley
Tenir una persona gran a casa és tot un privilegi, una gràcia, un do de Déu.
L’avi és un testimoni del nostre passat, és una arrel del nostre ésser.
Quan un avi és envoltat d’estimació i afecte pels seus nets, tota la casa s’omple de llum.
No importa que a l’avi se li oblidin les coses, que ens expliqui la mateixa història moltes vegades. L’important és que si li mirem als ulls, sense lluentor, veiem en ells la saviesa acumulada pel temps.
Hem de recordar que, potser un dia nosaltres ocuparem el seu silló... i ens voldran si hem volgut. I ens faran feliços si hem repartit felicitat.
Tinguem-ho en compte! Fins la setmana vinent, si Déu vol.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada