A vegades ens sembla que no necessitem a Déu. Però quan la tempesta de la decepció s’aixeca, quan el vent del desastre bufa i les onades de la tristesa es trenquen contra les nostres vides, si no tenim una fe profunda i pacient, les nostres vides es faran miques. Si hi ha tantes decepcions al món, és perquè ens hem recolzat en els déus en lloc de fer-ho en Déu. Ens agenollem davant el déu de la ciència i descobrim que ens va donar la bomba atòmica, acompanyada del seguici de por i ansietat que la ciència no pot calmar. Adorem al déu del plaer i comprenem que el que és sensacional dura poc. Ens inclinem davant el déu dels diners i descobrim que les coses, com l’amor i l’amistat, no es poden comprar, i que en un món de la caiguda dels mercats i de males inversions, el diner és una divinitat més aviat incerta. Aquests déus que passen no poden salvar-nos ni donar la felicitat al cor humà. Únicament Déu és poderós. Hem de tornar a descobrir la fe en Ell. Amb aquesta fe podem transformar els freds i les valls desertes en senders il·luminats per l’alegria, i portar un nou goig a les fosques coves del pessimisme.
Escrit per Martin Luther King (1929-1968) / Imatge pero Britannica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada