“Un grup de turistes visitaven la casa en la qual el mestre Beethoven va passar els darrers anys de la seva vida. Arriben a una recambra especial, era el conservatori, on està el seu piano. Amb veu molt baixa i reverent el guia diu, “Allí està el piano del gran mestre” Una noia del grup, es va obrir pas, es va asseure en el banc i va començar a lluir-se davant els presents, tocant en aquell magnífic piano, una sonata de Beethoven. L’orgullosa noia li diu al guia: “Suposo que molts gaudeixen tocant aquest excel·lent piano”. Tot seguit ell li respon: “El famós mestre del piano, Ignacio Paderewski va estar per aquí l’estiu passat, juntament amb un grup de turistes. Tots li demanaven que toqués, i ell va dir que no ho faria perquè es considerava indigne i sentia que era com una falta de respecte fer-ho”. Quan som arrogants, moltes vegades volem lluir-nos davant els altres, i per contra quedem en ridícul. Quan assumim actituds d’altivesa o arrogància, és perquè estem desubicats. L’altivesa ens pot portar a perdre el sentit comú. L’orgullós té problemes seriosos de visió, perquè sempre es veu a sí mateix moltíssim més gran del que veritablement és i mira als altres com si fossin éssers diminuts. Tinguem en compte el missatge bíblic: “...enfaixeu-vos d’humilitat, perquè: Déu s’oposa als arrogants, i concedeix gràcia als humils”. (1ª Pere 5:5 ). La humilitat és un perfum que atreu a la gent i les benediccions de Déu”
Escrit per Carlos Perdomo / Imatge per Hadi Carimi
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada