En un sopar d’honor d’Albert Einstein, un estudiant li va preguntar al gran científic: -Quina és la seva professió? -Em dedico a l’estudi de la física, va dir Einstein. –Vol dir que segueix estudiant física? Jo vaig acabar l’any passat. Una de les temptacions de la vida és dividir-la en èpoques i pensar en cadascuna com a fi en sí mateixa. L’estudiant pensa en el diploma del col·legi secundari com una meta, però no ho relaciona amb el que vol fer a la vida. L’egressat potser aconsegueixi el treball de la seva elecció i mai consideri que podria fer altres feines en el futur. Quantes vegades has vist un noi i una noia que es comprometen en matrimoni i gasten una fortuna, i centenars d’hores preparant les noces amb poca o cap preparació per als anys de matrimoni que tenen al davant?. O potser un matrimoni espera el naixement del fill sense saber en realitat què significa la paternitat. L’hort de la vida és un cicle continu d’anys i estacions. Els que cullen molt semblen ser les persones que miren cap enrere i cap endavant. Miren el passat per rescatar de les seves experiències les coses que els serviran per resoldre els desafiaments del present. I miren el futur per decidir quines llavors plantaran avui per assolir els èxits del futur. Quan acceptem Jesús com el nostre Salvador i tenim una relació personal amb Ell, tenim Déu present en cada segment de la nostra vida, instant-nos a aprendre de les experiències i els èxits perquè els nostres jardins assoleixin el màxim del seu potencial. Osees 10: 12 ens diu: “Feu-vos una sembrada de justícia i tingueu una sega de bondat; desbrosseu un camp novell, perquè és temps de buscar el Senyor”
Escrit per Daniel Lionel / Imatge per Barbara A Lane
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada