Vaig ensopegar al carrer, sense voler, amb un estrany que passava, i li vaig dir: “perdó”. Ell va contestar: “disculpi’m” si us plau, no la vaig veure”. Vam ser molt educats i vam acomiadar-nos tot seguint el nostre camí. Més tard, quan estava cuinant, el meu fill estava molt a prop meu. En voltejar-me gairebé ensopego amb ell, i sense pensar-ho li vaig cridar: “Ves-te’n”. Ell es va retirar entristit, sense que jo m’hagués adonat de la duresa amb què li vaig parlar. Abans d’anar-me’n a dormir sentia un pes al meu interior, tot pensant: “vas tractar un estrany cortesament, però vas abusar verbalment del nen que estimes”. En apropar-me a la cuina veig unes flors al terra , tocant la porta. En sentir-me miserable vaig començar a plorar. Me’n vaig a la seva habitació i suaument m’acosto i m’agenollo al costat del seu llit tot dient-li: “Desperta’t menut, desperta’t” Son aquestes les flors que has tallat per a mi? “Ell va somriure i digué: “les vaig collir expressament per a tu perquè són boniques com tu, en especial la blava”. “Fill, sento molt el que vaig fer, no t’havia d’haver cridat”. Ell em respon : “Està bé , mami. De totes maneres, jo t’estimo! ”. “Jo també t’estimo i m’agraden les flors, especialment la blava”. Si podem ser cordials i correctes amb el nostre proïsme, també podem ser-ho amb els qui ens estimen i ens envolten d’afecte. Pensa-ho ! : qui està més a prop del teu cor que els membres de la teva família?
Escrit per Abigail Casals / Imatge per Pexels
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada