S’explica que en una ciutat d’Orient, un home caminava pels foscos carrers portant un llum d’oli encès. La ciutat era molt fosca en les nits sense lluna com aquella. En determinat moment es va trobar amb un amic. L’amic el va reconèixer i li preguntà: Bruno, què fas amb un llum a la mà, si tu ets cec?. El cec respongué: Jo no porto la llum per veure el meu camí. Jo em conec els carrers de memòria. Porto la llum encesa perquè altres trobin el seu camí quan em vegin... No només és important la llum que em guia a mi, sinó també la que jo faig servir perquè altres puguin també servir-se’n. Podem il·luminar el nostre propi camí i també ajudar amb la nostra llum que altres trobin el seu. Il·luminar el camí d’altres no és tasca fàcil. Moltes vegades en lloc de ser llum que il·lumina als altres, els aportem les nostres pròpies ombres i els enfosquim i dificultem molt més el camí. Són les ombres del desànim, la crítica, l’egoisme, el desamor, l’odi, el resentiment. Déu està disposat a ajudar-nos perquè, en rebre La seva llum en les nostres vides, siguem capaços de projectar llum als que ens envolten.
Escrit per José Luis Prieto / Imatge per Stocksnap
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada