A punt d’acabar la seva vida, un pagès va voler deixar experimentats els seus fills a l’agricultura. Els va cridar i els va dir: “Fills meus, aviat deixaré aquest món, busqueu el que he amagat a la vinya, i ho trobareu tot”. Creient els seus descendents que havia enterrat un tresor, després de la mort del seu pare, amb gran afany van remoure profundament el terra de la vinya. Tresor, no en van trobar cap, però la vinya va quedar tan ben remoguda, que en va multiplicar el fruit. El pare va voler dir-los : “El millor tresor sempre el trobaràs a la feina adequada”. Quantes vegades pensem que el nostre èxit necessariament ha de donar-se de la mateixa manera que li va resultar a altres persones al nostre voltant? La veritat, però, és que Déu va fer a cadascun de nosaltres únics i meravellosament diferents...agregant-li alguna cosa especial a la nostra generació i comunitat. Si pretenem ser el que no som, ens tornem avorrits i poc afegim a la vida dels altres. De la mateixa manera, aprenguem a maximitzar l’ús dels recursos que Déu ha posat al nostre haver... Aquí estarà la clau de la nostra contribució i llegat als altres.
Escrit per Daniel Lionel / Imatge per Tama66
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada