Les paraules del pare de Ravi van ser molt dures: “Ets un fracàs total. Una vergonya per a la família”. En comparació amb els seus talentosos germans a Ravi el consideraven una desgràcia. Llavors, va intentar destacar-se en els esports, i ho va aconseguir, però seguia sentint-se un perdedor. Es preguntava: Què passarà amb mi? Sóc un fracàs total? Podré sortir endavant d’alguna manera, sense patir?. Aquests pensaments el turmentaven, però no ho va dir a ningú. En la seva cultura, no estava bé parlar amb altres dels seus sentiments. Li havien ensenyat: “Mantingues en secret les angoixes i roman ferm quan el teu mon s’ensorri”.Per això, Ravi lluitava sol. Al temps, mentre es recuperava en un hospital després d’un intent de suïcidi, algú li va portar una Bíblia, oberta al capítol 14 de l’Evangeli de Joan. La seva mare li va llegir aquestes paraules de Jesús: “perquè jo visc, vosaltres també viureu”. Potser aquesta sigui la meva única esperança – va pensar -. Una nova manera de viure; la vida com la defineix l’Autor. Així que va pregar: “Jesús, si tu ets el que dona la vida com se suposa que aquesta ha de ser, vull tenir-la”. La vida pot tornar-se desesperant; però, com Ravi, podem trobar esperança en Jesús, perquè Ell és “el camí, i la veritat i la vida”. Déu desitja donar-nos una vida abundant i satisfactòria.
Escrit per Pol Fang Chia / Imatge per Nikolai Ge
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada