Cada matí sortia a demanar almoina. No feia gaire recorregut: només sis o vuit cases del barri. Trucava a la porta i, quan sortien a atendre’l, deia: “Senyora, tinc gana i els meus germanets necessiten llet”. Qui feia això? Andrés Hernández, petit habitant d’una de les ciutats de Mèxic. La seva edat: vuit anys. La seva mare, Brenda Hernández, se n’anava de la casa deixant-lo a ell i els seus dos germanets abandonats durant uns quants dies. Els deixava sense diners, sense menjar, sense mare. Brenda era addicta al “crack”, aquesta forma barata i violenta de la cocaïna, i la seva addicció era més forta que el seu amor i responsabilitat de mare. Hi ha molts casos ja, a totes les grans ciutats del món, de nens abandonats pels seus pares. El cas de la Brenda i els seus fills és típic. Algú la va iniciar en l’ús de les drogues. Fills? En té tres. El pare? Camina d’aquí cap enllà , engendrant altres fills.. La fallida de la llar és una tragèdia que soscava els fonaments de tota societat. De llars desfetes amb pares irresponsables neixen nens ressentits, amargats i frustrats, que aviat ingressen a la delinqüència. I d’aquests “nius de dolor” hi ha milers a tots el països del món. No és estrany que cada vegada hi hagi més joves delinqüents i nenes que es lliuren a la prostitució. Però això no és el que es va proposar el nostre Creador. Aquestes no són les llars en què Ell va pensar quan va posar la primera parella humana al Jardí de l’Edèn. Déu va pensar en una parella amorosa, sana, bona i responsable. El Senyor Jesucrist pot canviar la condició de tothom qui el cerca. Ell pot canviar la nostra gàbia en jardí. Ell pot donar-nos un nou cor. Entreguem la nostra vida a Crist. Ell transformarà la nostra llar.
Escrit per Pablo Finkenbinder / Imatge per Valiy Perov
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada