Un estable? Quin lloc per donar a llum el Messies! La primera experiència humana del nostre Salvador van ser les olors i els sorolls d’un corral. Com succeeix amb els nadons, potser va plorar davant el soroll dels animals i els moviments de persones estranyes al costat del seu bressol temporal. Si així va ocórrer, aquelles van ser les primeres de moltes llàgrimes. Jesús arribaria a conèixer el que signifiquen la pèrdua i la tristesa humanes, els dubtes dels seus familiars sobre Ell, i el dolor de la seva mare en veure’l torturat i mort. Totes aquestes dificultats i moltes més l’esperaven a aquest nadó que tractava de dormir aquella primera nit. No obstant això, des de llavors, Jesús va ser “Déu amb nosaltres” (Mateu 1:23), i va saber què significava pertànyer a la raça humana. Així seguiria durant una mica més de tres dècades, fins a la seva mort a la creu. Pel seu amor a tu i a mi, Jesús es va fer plenament humà. Això li permet identificar-se amb nosaltres. Mai podrem tornar a dir que ningú ens entén, ja que Ell si que ho fa. Que en aquest Nou Any, la Llum que va entrar al món aquella nit de Nadal il·lumini els racons més profunds de la nostra ànima i ens doni aquesta pau a la Terra de la qual van parlar els àngels fa tant de temps.
Escrit per Randy Kilgore / Imatge per Rembrandt Harmenszoon van Rijn
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada