31 d’octubre: tornar a l’Evangeli, tornar a l’essencial.
Cada any, quan arriba el 31 d’octubre, carrers, botigues i xarxes socials s’omplen de carabasses, disfresses i referències a Halloween. L’endemà, l’1 de novembre, moltes persones celebren Tots Sants. Però hi ha una altra commemoració que potser és menys coneguda, però que va marcar profundament la història del cristianisme i de la societat actual: el Dia de la Reforma Protestant.
Què va passar un 31 d’octubre de fa més de 500 anys?
El 31 d’octubre de 1517, Martí Luter, un monjo i professor de teologia alemany, va fer públiques les seves conegudes 95 tesis, en què qüestionava determinades pràctiques de l’Església del seu temps, especialment les relacionades amb les indulgències. Aquell gest va esdevenir un símbol de l’inici de la Reforma Protestant, un moviment que va sacsejar Europa i va canviar la història de l’Església.
Però, més enllà dels fets històrics, què volia recuperar la Reforma?
Tornar a l’essencial
La Reforma no va ser simplement un intent de canviar estructures religioses. Al seu cor hi havia una qüestió fonamental: com podem ser reconciliats amb Déu?
Luter va redescobrir en les Escriptures una veritat que va transformar la seva vida: la salvació no s’aconsegueix pels nostres mèrits, les nostres obres o els nostres esforços religiosos, sinó que és un regal de Déu que rebem per gràcia, mitjançant la fe en Jesucrist.
Com diu la Bíblia a Efesis 2:8-9:
«Perquè és per gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe. I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. No és fruit de les obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n.»
Aquesta veritat és al centre del missatge de l’Evangeli: no podem comprar l’amor de Déu ni guanyar-nos la salvació; la rebem com un regal per mitjà de Jesucrist.
Per això, la Reforma va posar un èmfasi especial en l’autoritat de les Escriptures, en la salvació per gràcia mitjançant la fe i en Jesucrist com a centre de la vida cristiana.
Una reforma que continua sent necessària
Podríem pensar que tot això pertany al passat, que és història d’altres segles i que avui ja no ens afecta. Però potser ens hauríem de fer una altra pregunta: necessitem encara avui tornar a l’essencial?
És possible acostumar-nos a la religió i oblidar-nos de la relació amb Déu. Podem omplir la nostra vida d’activitats, tradicions i costums cristians, i alhora deixar en segon pla allò que realment importa: conèixer Jesús, escoltar la seva Paraula i viure segons el seu ensenyament.
La Reforma ens recorda que l’Església sempre necessita examinar-se a la llum de les Escriptures. No es tracta de canviar per canviar, sinó de comprovar si continuem sent fidels al missatge de Jesús i a l’Evangeli que ens ha estat confiat.
La pregunta no és només què va passar l’any 1517, sinó què estem fent avui amb aquella veritat que va tornar a ocupar un lloc central.
Més enllà del 31 d’octubre
Halloween, Tots Sants i el Dia de la Reforma tenen orígens i significats diferents. No cal que aquesta data es converteixi en una confrontació entre celebracions o entre persones. Però sí que pot ser una bona oportunitat per recordar una part important de la nostra història i reflexionar sobre allò que dona sentit a la nostra fe.
Potser aquest 31 d’octubre sentirem a parlar de bruixes, disfresses i carabasses. Però també pot ser una bona ocasió per recordar una veritat que continua transformant vides: no som salvats pels nostres mèrits, sinó per la gràcia de Déu, mitjançant la fe en Jesucrist.
La Reforma ens convida a tornar a la Paraula, tornar a l’Evangeli i tornar a posar Crist al centre.
Perquè la Reforma no és només una història que recordem un dia a l’any. És també una invitació permanent a revisar la nostra fe, a apropar-nos a Déu i a viure cada dia amb els ulls posats en Jesús.
«El just viurà per la fe.» Romans 1:17
Escrit per JAO / Imatge creada per IA

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada