“Vaig ser alumne de l’escola evangèlica; recordo les classes tan amenes i clares...teníem història, geografia , aritmètica, llatí, psicologia, ètica, ensenyament bíblic , lògica, etc...La major part d’elles eren en català, algunes en castellà i també apreníem algunes nocions d’anglès que ens ensenyaven a través de cançons populars angleses. Diverses assignatures eren il·lustrades amb diapositives de vidre projectades amb la llanterna màgica i així resultaven més entenedores... Vaig aprendre molt... Quan teníem exàmens els pares podien venir a veure i escoltar com érem examinats...”.
MERCÈ CODINA
“Era una escola molt ben organitzada... Tots en hi trobàvem a gust; hi havia un clima càlid; els professors i professores eren afectuosos”.
MARIA ARDERIU
“La família Lawrence va fer molt per Caldes: ajudar i servir tothom era la seva gran missió; no excloïen ningú”.
MARIA DE LLUSÀ
“vaig anar al col·legi del Sr. Lawrence. Recordo que pagàvem una quantitat simbòlica: 10 cèntims a la setmana (un 0,6 % del sou d’un treballador); uns quans alumnes no pagaven res perquè eren molt pobres... Els professors sovint reunien als pares per comentar la marxa de l’escolarització dels fills i motivar-los a cultivar i satisfer a nivells familiar els valor morals i espirituals com la comprensió, l’amor, l’afecte, la noblesa, etc. formant famílies que respirin harmonia i en les que Déu sigui respectat i estimat”.
JAUME CODINA COMAS
“La meva mare, alumna de l’escola, em deia: les senyoretes Isabel i Ester ens tractaven amb molta tendresa i estimació... Quan ens renyaven ho feien d’una manera dolça, explicant-nos perquè es veien obligades a reprendre’ns... En Don Jorge era el director i també ens donava algunes classes... podíem parlar amb ell amb tota llibertat; era de tracte senzill... i molt enèrgic a l’hora de fer la feina... Ens estimava i es feia voler per tots; el poble el tenia en gran estima”.
REMEI FONT
“La Isabel i l’Ester i la seva germana Amèlia que les ajudava, unes grans persones, amb una fe cristiana demostrada”.
CARME CANALS
En un escrit publicat al Montbui el novembre 2011 deia: “Recordo les tertúlies de les nits d’estiu al carrer Escoles Pies (abans Granollers); a la fresca, la mare explicava als veïns les experiències a l’escola evangèlica... Jo escoltava vivament els comentaris sobre el director Sr. Lawrence; des de la meva perspectiva infantil el veia com un home senzill, amable, intel·ligent i valent; i em preguntava: Com és possible que un home que va portar una tasca tan important a Caldes, i en altres llocs de Catalunya, amb prou feines es comenti d’ell en els mitjans de comunicació: butlletins, setmanaris, diaris, etc...? Quan vaig créixer ho vaig entendre: la situació político-religiosa silenciava a les persones que no compartien les idees establertes como a “oficials”.
EVA CASABAYÓ
Plafons de l'Exposició George Lawrence a Caldes de Montbui el 2014:
TOTS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada